Blens de gasalla

Adduint, abduint

2010-08-21T12:30:00.002+02:00

.
La senzillesa de l'amor. La interpretació, a càrrec d'en Ferran.

Adduint, abduint

Sóc allò que el cor em dicta.
Sóc addicte al teu somriure.
Res més.

Àudio: Adduint, abduint

Guia de lectura

2010-08-15T14:37:00.003+02:00

.
Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí.

Entre bardisses

2010-08-08T00:00:00.000+02:00

Un poema d'amor, de passió, d'irracionalitat. Interpretat íntegrament per en Ferran.

Entre bardisses

T’estimaré entre bardisses,
amb l’alenada humida d’un nou encís,
tota estesa, tota nua, mentre
la congesta es vessi i es desfaci,
follia d’un dia massa clar,
de fressa eixordadora, de silenci quiet,
la besada rere l’arbrada,
meva, nostre, de tu i de mi,
ànima i bes.

Àudio: Entre bardisses

El llibre de Blens de gasalla

2009-11-24T06:43:00.004+01:00

Edicions 7dquatre acaba de publicar el poemari Blens de gasalla, en el qual es recullen els poemes que estan sent musicats en aquest bloc. Podeu comprar-lo accedint directament a la botiga del web de l’editorial.

Marrada

2009-11-10T06:49:00.008+01:00

En aquests versos, metàfora de l’alliberament, en Ferran interpreta al violí una versió personalíssima de l’Independence day de Bruce Springsteen. A la veu, en David i la Marina Sagarra.

Marrada

.
Curulls de passes fermes,
anhelem un viarany menys estret
—o una drecera menys sinuosa—,
sabedors que el camí es fa llarg
i la nit, curta.

Àudio: Marrada

Portvendres

2009-08-24T08:20:00.001+02:00

Portvendres és una vila del Rosselló, el nom de la qual significa “Port de Venus”. Malgrat l’amor que regala, des de l’any 1659 està sota ocupació francesa. El nostre vaixell, però, s’hi atura sempre. En aquesta peça, les notes d’una cantata de Johann Sebastian Bach interpretades per en Ferran acompanyen la seva veu i la d’en David.

Portvendres

A voltes penso que, si no fossis com ets,
voldries estimar-me (a l’estil del segle XVII).
Però això són falòrnies i ara, a Portvendres,
s’hi aturen pocs vaixells.

Àudio: Portvendres

Mots i melodies

2009-08-22T12:00:00.000+02:00

La creació és l’alienació del jo, l’alliberament individual mitjançant l’expressió irracional de pensaments incontrolables, l’esbós d’un entorn desbocat i a voltes ben curull de frisances gairebé inconfessables. I en una cultura minorada, la creació esdevé també una forma de reafirmació col·lectiva, de revolta enfront buits monòlits d’incomprensió i de negació. La creació és el ble que manté encesa la flama del xivarri, la fressa estanca, el silenci eixordador, la gasalla.

Aquest bloc, Blens de gasalla, és la confluència de dues pulsions, la paraula i la música, els versos d’en David Vila i Ros i la sensibilitat musical d’en Ferran C. Ugas, dues expressions fruit de llambrecs incisius i a l’ensems retòrics.

No intenteu, però, esbrinar què signifiquen per a ells aquests mots i aquestes melodies, ans allò que us transmeten a vosaltres, car són elles, paraules i cançons, les que busquen llibertat, una llibertat que acaroneu amb la punta dels dits.